barra top2
Notícies

0210 labisbal
El pròxim dia 2 d'Octubre a les 20h, en l'edifici El Mundial (Carrer Estació, 4, de La Bisbal d'Empordà), l'Arxiu Comarcal del Baix Empordà i Arxivers sense Fronteres us convidem a una nova Sessió d'Arxius i Drets Humans: el cas del projecte de l'Arxiu Nacional de la República Àrab Sahrauí.

 

L'esdeveniment, emmarcat dins del cicle de xerrades Viatges, anirà a càrrec de Núria Carreras Font, vicepresidenta d'Arxivers sense Fronteres, i de Jordi Amigó, vocal de cooperació d'Arxivers sense Fronteres i responsable del projecte de l'Arxiu Nacional de la República Àrab Sahrauí.

 

En aquesta sessió presentarem el projecte de cooperació que vam iniciar el 2006 en aquest arxiu, les tres estades als campaments sahrauís que han realitzat els responsables del projecte, i la cooperació que durant aquests anys de crisi hem fet des de la distància.

Foto actualidad 0Aquest setembre iniciem la col·laboració d'Arxivers sense Fronteres amb la institució Càritas Diocesana Barcelona per tal de posar en funcionament el seu sistema d'arxiu i gestió documental, així doncs amb aquesta finalitat hem creat la convocatòria de la següent plaça d'arxiver:

PERFIL PROFESSIONAL REQUERIT

  • Formació superior en arxivística i gestió de documents.
  • Nivell avançat d’ofimàtica.
  • Domini del català i de castellà.

FUNCIONS PRINCIPALS

  • Elaborar un manual de gestió documental específic, que determini el sistema a utilitzar per a desenvolupar i controlar els principals processos documentals de l’organització: classificació, descripció, transferències, informatització, avaluació i accés.
  • Implementar el sistema d’arxiu i gestió documental de l’organització.
  • Impulsar un sistema d’avaluació documental, elaborant taules d’avaluació i accés de les sèries documentals que conserva l’arxiu, d’acord a la normativa de la Comissió Nacional d’Accés, Avaluació i Tria Documental i de les necessitats i especificacions pròpies de Càritas.
  • Gestionar l’accés i consulta de la documentació de l’arxiu, d’acord amb la normativa específica de Càritas i aquella general que hi pugui ser aplicable.
  • Posar en coneixement de la societat el contingut de l’arxiu històric de Càritas, a través de consultes d’estudiants i historiadors, i fent divulgació a través dels mitjans de Càritas d’aquells documents amb un valor més preuat.

ES VALORARÀ

  • Experiència en les funcions detallades.
  • Experiència en organitzacions socials.

CONDICIONS DE TREBALL OFERTES

Contracte temporal ( aproximadament 2 anys ) amb possibilitat de continuïtat.

Jornada parcial, 25h setmanals de dilluns a divendres.

REMUNERACIÓ

Salari brut anual: 17.775 €

Grup B conveni Càritas Diocesana de Barcelona.

PRÒCES DE SELECCIÓ

Les persones interessades han d’enviar el seu currículum a: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. abans del 9 de setembre de 2015, posant com a referència Arxiver.

 

Clica aquí per veure la convocatòria de la plaça al nostre perfil d'ISSUU 

 

Emmarcat dins del projecte global de Casals Catalans que ens ha portat a tractar la documentació de l'exili català als Casals d'Uruguai, Mèxic, Argentina, Costa Rica i Cuba i, gràcies al suport rebut per part del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, us fem arribar l'article del Diari Ara on la responsable del projecte del Casal Català a Cuba, Sara Folch, explica el que s'ha pogut trobar a mesura que les tasques del tractament de la documentació han anat avançant.  

ELS ‘PAPERS’ DE 175 ANYS D'EXILI CATALÀ A CUBA

Una ONG treu a la llum cartes i testimonis dels emigrants a l’illa dels dos últims segles

BARCELONA | SÍLVIA MARIMON

Cuba AsF 055La memòria d’una de les entitats d’ajuda social més antigues del món no s’ha esvaït: la Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya, amb seu a l’Havana, acaba de complir 175 anys de vida i conserva 41 metres lineals de documentació. Des del 2010, l’ONG Arxivers Sense Fronteres s’ha dedicat a digitalitzar el fons. És un veritable registre de l’emigració catalana a Cuba: hi ha documents d’artistes com Francesc Garcia Escarré i Alexandre Solana Ferrer; polítics i intel·lectuals com Josep Conangla i Fontanilles i Salvador Carbonell i Puig; anarquistes com Joaquim Aubí Casals, o antifranquistes que van tenir càrrecs a Cuba com Enrique Gregori Barbó. Hi ha cartes de Lluís Companys i Francesc Macià i centenars d’anònims que van deixar testimoni de la seva lluita per sobreviure a l’illa.

Llegir les seves peticions és resseguir les vicissituds de centenars de catalans que van intentar l’aventura americana. El febrer del 1936, María González, costurera i vídua, escrivia en un dels formularis de Socors de la Societat de Beneficència: “Trobant-me amb la impossibilitat de guanyar-me la vida pel meu mal estat de salut i havent perdut quasi la vista degut a les cataractes, sol·licito de la Beneficència Catalana un socors per aliviar les meves necessitats” [sic]. “La Societat pagava subsidis per al manteniment de vídues o persones d’edat avançada, el cost mensual dels beneficiaris ingressats en asils, les despeses d’enterrament, hospitalàries o d’escolarització i sufragava els costos de repatriació dels catalans sense recursos que decidien posar fi a l’aventura americana”, explica Sara Folch, una de les responsables del projecte d’Arxivers Sense Fronteres.

Una de les notes que ha digitalitzat l’arxiu és del 25 de maig del 1920. Explica que s’ha pagat un import de 187,50 pessetes pels passatges de Josepa Roig, natural de Tortosa, casada i modista d’ofici, i dels seus cinc fills: Ramon, Jo-sep, Concepció, Cinta i Joaquim. Tots ells van embarcar al vapor P. Claris. El 28 de maig del 1931, la Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya escrivia des de l’Havana una carta a Francesc Macià. Els seus membres estaven eufòrics amb la proclamació de la República i havien pres un acord en què celebraven els esdeveniments polítics: “Hem vist amb profunda satisfacció l’enderrocament de les fracassades i funestes institucions que tenien esclavitzats els pobles d’Espanya, i la proclamació simultània de les dues Repúbliques que desitgem constitueixin l’inici d’una pròxima, voluntària, fraternal i poderosa Confederació de lliures terres ibèriques”. El 1960 la Societat convidava Pau Casals a presentar-se com a president de Catalunya des de l’exili. El músic va rebutjar l’oferta.

Sobreviure a Castro

Cuba AsF 45454“La supervivència d’aquesta entitat crec que es deu en gran mesura a la voluntat de la gent. Fins als anys 40 i 50 era una entitat molt forta, la finançava la burgesia catalana que hi havia a Cuba”, destaca Folch. La comunitat catalana era molt activa: el 2 d’octubre del 1928 es va aprovar a l’Havana la Constitució Provisional de la República Catalana. Entre altres coses, proposava com a ideal la ruptura de l’estat espanyol i la creació d’un estat català.

“El local de la Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya no va ser expropiat durant el procés revolucionari cubà, potser perquè era petit i no era tan cèntric com els de les comunitats gallegues i asturianes, que eren molt més grans”, explica Folch. Amb l’arribada de Fidel Castro al poder, les famílies més acabalades, que van obrir grans negocis i tenien grans palauets, ho van perdre quasi tot o van marxar. La Societat amb prou feines va subsistir fins a l’arribada de la democràcia a Espanya. Amb la restauració de la Generalitat de Catalunya a la dècada dels 80 se’n va finançar parcialment la rehabilitació. “Part de l’arxiu es va malmetre perquè durant alguns anys les seves instal·lacions es van fer servir com a habitacle”, detalla Folch.

No va ser fàcil endegar el 1840 la Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya. A Espanya havia acabat la Primera Guerra Carlina i molts catalans van haver d’abandonar el país per motius polítics o econòmics. L’objectiu de l’entitat era ajudar els catalans sense recursos. La llei, però, prohibia “fundar juntas, aunque sea para cosas y fines piadosos”, en terres americanes.

Amb el final de la Guerra Civil i la victòria franquista milers de catalans van haver d’abandonar de nou el país. L’exili del 1939 és el que més catalans va obligar a desplaçar-se en època contemporània. La Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya no es va quedar de braços plegats i va crear la Comissió d’Ajut als Refugiats. “L’objectiu és atendre casos urgents de catalans i famílies catalanes arribats a l’Havana víctimes llastimoses dels horribles estralls d’Es-panya i d’arreu d’Europa, fugitius dels camps francesos de concentració o de l’infern de les colònies dominicanes”, detalla un document del 4 de juny del 1941 i que signa el president de la Societat, Ramón J. Planiol.

“Es tracta de la més antiga de les associacions o casals catalans al món. I l’única d’emigrants catalans a Cuba que ha funcionat ininterrompudament des de la seva creació –detalla Folch–. Fins ara ha mantingut la seva funció assistencial però als anys 90 se’n van modificar els estatuts per incorporar la promoció i la difusió de la cultura catalana”, afegeix l’arxivera.

L’arxiu el consulten investigadors però també persones amb lligams familiars amb l’exili català a Cuba. “És un arxiu de lliure accés que alguns anys ha rebut fins a 150 consultes de cubans descendents de catalans. Amb aquestes dades s’han pogut cursar les sol·licituds de nacionalitat espanyola que reconeixia la llei de la memòria històrica”, destaca Folch. En total, s’han obtingut 51.000 imatges digitals. Al juny es van entregar a l’Arxiu Nacional de Catalunya els primers 10.199 documents i està previst entregar-ne 14.611 més el 2016.

 

01 Curs EsagedL'Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents de la Universitat Autònoma de Barcelona (ESAGED-UAB), el Centro Nacional de Memoria Histórica de Colombia, el Archivo Histórico de la Policía Nacional de Guatemala i Arxivers sense Fronteres-Espanya, convoquen el I curs d'especialització en Arxius i Drets Humans amb la finalitat de propiciar la formació dels professionals que treballen en organitzacions públiques i privades del sector dels arxius i els drets humans.

Aquest curs s'ofereix en la modalitat on line, en llengua castellana i es desenvolupa al llarg dels mesos d'octubre de l'any 2015 a juny de l'any 2016. 

  • Duració: 200 hores
  • Calendari: El curs es desenvoluparà entre els mesos d'octubre de l'any 2015 a juny de l'any 2016.
  • Accés: Per optar a aquest curs s'ha de disposar d'una titulació de diplomat, llicenciat o grau, o bé acreditar estar treballant en arxius relacionats amb els drets humans i la memòria històrica.
  • Titulació: Els assistents al curs que acreditin la seva aprofitament obtindran un certificat d'especialització en arxius i drets humans emès per la Universitat Autònoma de Barcelona.
  • Número màxim d'alumnes: 60
  • Tipus de docència: on line
  • Idiomes: Castellà
  • Preinscripció: del 22 de juliol al 17 de setembre de 2015
  • Matrícul·la: dies 18, 21 y 22 de setembre de 2015
  • Docència on line: mitjançant el Campus Virtual i plataforma Webex

      Preu total de matrícul·la: 208 €

 

11539587 10153491906002280 3635758231199928594 n 1El pròxim divendres, 26 de Juny de 2015, en el marc de la cloenda de la 15a edició  del diploma d'especialització en Cooperació, Desenvolupament i Innovació Social de la Universitat Rovira i Virgil·li, tornarem a impartir una altra sessió d'Arxius i Drets Humans, en la que presentarem  el projecte de col·laboració amb l'Arxiu de la República Àrab Sahrauí Democràtica.

L'esdeveniment es realitzarà a la sala d'actes de l'Ajuntament de Tarragona, plaça de la Font nº 1 de Tarragona, a les 18:30 hores, i anirà a càrrec de Ricard Ibarra, president d'Arxivers sense Fronteres, i Jordi Amigó, vocal de cooperació d'AsF i responsable del projecte de l'Arxiu del poble sahrauí.

Pàgina 10 de 12
 
donatiu green cat
 

Els Projectes d'AsF


 

Icon facebook