AsF

Exposicions Virtuals

Portada » Arxiu de la Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya (L’Havana) » Origen de l’associacionisme d’emigració catalana s.XIX

Arxiu de la Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya (L’Havana)

Origen de l’associacionisme d’emigració catalana s.XIX

El somni de fer les Amèriques va ser l’embat que va seduir a molts catalans a llançar-se a creuar l’Atlàntic des del segle XVIII -en especial a partir del 1778- i durant tot el segle XIX. Aquests aventurers veien en aquests països llatinoamericans l’oportunitat que al seu lloc d’origen els privava optant per l’emigració com la gran oportunitat de prosperar i enriquir-se.

Per alguns va ser així arribant a controlar l’aparell comercial principalment d’exportació de llana, pell o cotó cap als telers catalans i la importació de tèxtil i d’aiguardents cap a les elits colonials. Aquests nouvinguts catalans, en conseqüència es van convertir en personatges de certa rellevància econòmica i política al món colonial.

L’altra cara de l’emigració cap les Amèriques la dibuixen aquells que no van veure complert les seves expectatives caient en la més absoluta misèria passant a dependre de la beneficència dels seus compatriotes.

A diferència de l’emigració dels segle XIX, la sortida del país de molts catalans durant el segle XX va respondre a motius ideològics i polítics que troben la seva arrel en les Guerres del Marroc, la dictadura de Primo de Rivera(1923), la Guerra Civil Espanyola (1936-39) i la posterior i llarga dictadura franquista (1939-75) que va perseguir i reprimir a tothom que fos considerat enemic del règim franquista.

En aquesta ocasió, i com altres països europeus, els països llatinoamericans van continuar sent llocs d’acollida, on es van establir gran part de l’elit intel·lectual catalana del moment: els Germans Pi i Sunyer, Pau Casals, Pere Calders, Tísner, Joan Oliver etc…) convertint-se en figures de gran rellevància en aquests països.

Placa de la façana de la seu de la Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya a l’Havana  Foto: Juan Alonso
Placa de la façana de la seu de la SNBC.
Foto: Juan Alonso
Retrat a cos sencer d'un grup d'homes a l'Habana, Cuba. 1920

 Retrat a cos sencer d’un grup d’homes a l’Habana, Cuba. 1920
CID 505.001.004.001_317.001.013
Procedència: SAMLM Fons Guinart – Ball·llatinas – Xiberta


A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida:
l’altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.
Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d’enyorança
ans d’enyorança viuré.


Pere Quart, Joan
Les Corrandes d’exili

Sí alguna cosa tenen en comú aquestes ones migratòries és el sorgiment de llaços de solidaritat entre els compatriotes que es trobaren units per un esdevenir similar, unes vicissituds comunes, lluny dels seus costums , de la seva cultura i dels seus éssers estimats. Aquestes circumstàncies són la resposta a la creació de diferents centres, associacions, cercles, mútues de socorro o cooperatives amb un mateix denominador comú la solidaritat entre els que ells es consideren germans de terra, de cultura i de tradició. És en aquest context que trobem la proliferació de Casals Catalans a l’estranger amb un nombre predominant als països llatinoamericans com a Cuba, Argentina, Mèxic, Equador o Xile.

AsF Internacional

Bolívia, Brasil, Argentina, Uruguai, Colòmbia, Mèxic, Xile, Equador i França

La nostra

Organització

Arxivers sense Fronteres, segons els seus Estatuts aprovats el 21 de gener de 2008, és una associació no lucrativa conformada per socis (numeraris, adherits i institucionals) que s’estructura entorn als seus òrgans de govern. Aquests òrgans són:

L’Assemblea General, conformada pel conjunt de socis de l’entitat, constitueix el màxim òrgan de decisió de les actuacions d’AsF.

La Junta Directiva, que és l’òrgan executiu que representa i desenvolupa les decisions preses per l’Assemblea General.

Arxivers sense Fronteres-Espanya forma part de la xarxa internacional Arxivers sense Fronteres Internacional.