L’any 2024, la Cort Suprema de Justícia de la República del Paraguai va fer una crida a AsF Internacional davant la complexa situació en què es trobava la documentació del seu arxiu històric i judicial. A partir d’aquí es va iniciar un procés de treball conjunt que, al llarg de l’any, va incloure diverses reunions per conèixer en profunditat la realitat de la institució, l’estat de l’arxiu, les necessitats més urgents i les possibles vies de finançament que poguessin donar suport al projecte.
Davant la magnitud del repte, el 2025 el projecte es va reorientar i, gràcies a la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, es va optar per organitzar un curs de formació especialitzada adreçat al personal de la Cort Suprema.
Entre el 5 i l’11 d’octubre, dos membres d’AsF es van desplaçar a Asunción per conèixer sobre el terreny la realitat de l’arxiu, definir el tractament arxivístic més adient i impartir aquesta formació. L’objectiu principal va ser proporcionar eines tècniques i metodològiques que permetessin iniciar el treball arxivístic amb criteris professionals i amb una perspectiva sostenible en el temps.
Aquest fons judicial compren documentació des del 1880, és a dir que tota la documentació, tant la de caràcter històric fins a la més recent es troba en diferents ubicacions. La relativa a l’arxiu històric es troba ubicada dins de la Corte Suprema mentre que la més actual es reparteix entre dependències del mateix edifici i els dipòsits externs.
Durant l’estada es van poder visitar un dels dipòsits de l’edifici de la Cort Suprema i dos dipòsits externs, d’on es van recollir les dades continuar avançant en la preservació i gestió del fons documental.
- El dipòsit intern: 10.107, 15 ml i
- Els dos dipòsits externs sumen 2.494 m2
Dipòsit Arxiu Central Judicial de la Corte Suprema.
Atenent a l’estat de la documentació de l’arxiu històric, es va definir un pla de conservació urgent orientat a garantir la preservació a llarg termini dels documents. Aquest pla preveia una sèrie d’accions bàsiques que la Sra. Alicia Galeano, responsable de l’arxiu, ja havia començat a aplicar arran de les converses mantingudes des del 2024, com ara:
- Traslladar la documentació a un espai amb unes condicions de temperatura i humitat estables, i suficientment ampli pel tractament dels documents.
- Eliminar agents que deterioressin el document com grapes, cintes adhesives, agents bacterians o la mateixa pols.
- Instal·lar els documents en carpetes i caixes, un cop estabilitzats.
- Identificar la documentació per a la seva classificació, ordenació i inventari
Arxiu Històric Judicial Corte Suprema de la República del Paraguai
A la mateixa Cort Suprema es troba l’anomenat Arxiu del Terror, el fons documental de la policia que evidencia la repressió exercida sobre el poble paraguaià durant els 35 anys de dictadura d’Alfredo Stroessner, així com la seva connexió amb les dictadures del Con Sud en el marc de l’Operació Còndor.
La seva directora, Rosa Palau, al capdavant de l’arxiu des del moment de la seva localització, ens va mostrar la gran rellevància d’aquest fons per a la justícia i la reparació. Es tracta d’un arxiu vinculat a la defensa dels drets humans, que ella coneix a fons i que gestiona amb gran dedicació, juntament amb l’equip que atén les consultes. Tots ells desenvolupen una tasca imprescindible per a la preservació i la difusió d’aquesta documentació.
Llibres i fitxes de represaliats
Així mateix, vam visitar l’Arxiu Nacional d’Asunción (ANA), l’arxiu històric nacional del Paraguai i el més antic del Río de la Plata, on ens va rebre el seu director, Vicente Arrúa. La seva fundació es remunta al 16 de setembre de 1541, data en la que s’establí el Cabildo d’Asunción. Actualment, l’ANA depèn de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Secretaria Nacional de Cultura, i es troba ubicat en ple Centre Històric. El fons documental de l’ANA està conformat principalment per documentació compresa entre els anys 1531 i 1870.
Visita a l’Arxiu Històric Nacional
L’estada a Paraguai també va resultar molt profitosa per a un altre dels projectes d’AsF: el dels Casals Catalans. Vam visitar el Centre Català d’Asunción on, de la mà del Llorenç Rubió, vam poder avaluar l’estat del seu fons documental, elaborar l’inventari de la documentació i proposar unes directrius per garantir-ne una bona preservació. Alhora, en Llorenç ens va ajudar a descobrir la rellevant presència catalana al país, especialment visible en l’important llegat arquitectònic que trobem a la capital.
El Centre Català d’Asunción va néixer el 15 de novembre de 1914, quan diversos catalans es van reunir amb la voluntat de constituir-se com a associació i crear un espai de trobada, intercanvi de notícies i informació útil per als catalans establerts al Paraguai, mantenint-los així al corrent dels esdeveniments que tenien lloc a Catalunya.
Centre Català d’Asunción
La petjada catalana al Paraguai, i especialment a Asunción, és molt ampla. Des del Centre Català ens van posar en contacte amb un descendent de Josep Cañisà Solé, natural de Porrera (Priorat), que a principis del segle XX va emigrar a la capital del país. Allà va emprendre un negoci que va començar com un petit bar a prop d’una estació de ferrocarril, que amb el temps es va transformar en botiga, després en colmado i, finalment, en un cinema. Un projecte que va acabar dinamitzant tot un barri i que avui es lluita per recuperar i convertir en un espai social obert a diverses activitats.
La sorpresa va ser la quantitat de documentació —en diferents estats de conservació— que ens van mostrar: un fons personal que recull tota l’activitat econòmica desenvolupada per aquest català a Asunción, i que la seva família lluita per conservar.
Fons documental Cañissà
El que inicialment havia de ser un viatge amb un únic objectiu a la Cort Suprema es va convertir en un intercanvi de coneixement i en el descobriment, a través dels arxius, d’una part de la història d’aquesta ciutat. Tot això va ser possible gràcies a persones que ens hi van apropar amb tanta generositat, com l’Alicia Galeano, la Marta Patiño, la Rosa Palau, el Llorenç Rubió i la família Canisà, a qui agraïm sincerament la seva hospitalitat.
Amb el suport de:
Recent Comments