Arxius en primera línia, protegir la memòria en temps incerts

Pepita Raventós, cap de servei d’Arxiu i Gestió Documental de la Universitat de Lleida reflexiona sobre l’acte celebrat durant la Setmana Internacional dels Arxius i organitzat conjuntament per la Universitat de Lleida, l’Arxiu Nacional de Catalunya i Arxivers sense Fronteres.

La conversa «Memòria connectada», celebrada el 10 de juny de 2026 a l’Arxiu Nacional de Catalunya i organitzada conjuntament per Arxivers Sense Fronteres, l’Arxiu Nacional de Catalunya i l’Arxiu i Gestió de Documents de la Universitat de Lleida, va oferir una reflexió especialment oportuna sobre el valor dels arxius en contextos de conflicte, vulnerabilitat i reconstrucció de la memòria.

Carlos Serrano, director de programes d’ALIPH, va posar l’accent en la protecció del patrimoni documental davant les guerres, les catàstrofes i la destrucció deliberada. Sense entrar en l’anàlisi detallada de cada cas, la conversa va fer present la situació de diverses zones de conflicte on els arxius, i altres institucions de memòria pateixen danys irreparables. La seva intervenció ens recordà que protegir els arxius no és una qüestió exclusivament tècnica: significa preservar drets, identitats i proves essencials per a les comunitats.

Sílvia Marimon, periodista especialitzada en memòria històrica, va aportar una mirada complementària i, alhora, crítica: els documents no adquireixen plenament sentit si no són interrogats, contextualitzats i explicats. Conservar-los és imprescindible, però també ho és fer visibles les històries que contenen, especialment les que han quedat silenciades o arraconades pels relats dominants.

El diàleg entre totes dues perspectives va evidenciar que protecció i difusió no són objectius separats. Els arxius han de sobreviure, però també han de parlar. Només així poden esdevenir espais actius de justícia, coneixement i responsabilitat col·lectiva.

Aquesta responsabilitat interpel·la tant les institucions com els professionals: no n’hi ha prou amb custodiar els documents, sinó que cal garantir-ne l’accés, la comprensió i la transmissió a les generacions futures. En un moment en què la desinformació, l’oblit i la destrucció amenacen les memòries col·lectives, els arxius esdevenen una infraestructura democràtica imprescindible.