Tothom que ha cursat una carrera o un màster ha tingut la sensació que allò explicat a classe a vegades tenia poc a veure amb la realitat del món no acadèmic. Com si el professorat visqués a un altre planeta. Evitar-ho és una de les grans preocupacions de l’equip docent de l’Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents (ESAGED) de la UAB.
És tot un repte aconseguir trobar el pont que uneixi la formació amb l’entorn professional on s’aplicaran els coneixements adquirits, especialment en àmbits com el màrqueting i la comunicació perquè la realitat de les institucions arxivístiques limita molt la capacitat d’acció a l’hora de fer difusió i és llavors on es fa més evident l’enorme distància que hi pot haver entre la teoria explicada al màster i la realitat del món laboral.
Per aquesta raó, des de l’ESAGED vam proposar col·laborar amb Arxivers Sense Fronteres: Volíem posar en pràctica la teoria explicada a les sessions treballant en un entorn real. Recentment he après que en l’argot de la pedagogia actual d’això se n’hi diu alguna cosa així com “learning by doing”, però per mi no deixa de ser altra cosa que tocar de peus a terra i agafar experiència essent conscient de les dificultats que hom es troba fora d’una aula.
I això és el que es va fer durant el primer semestre del curs 2022-2023 amb l’alumnat del segon curs del Màster Oficial en Arxivística i Gestió de Documents. La mecànica de treball va ser molt senzilla i només va caldre crear equips d’unes cinc persones per assumir els encàrrecs prèviament acordats amb AsF: fer un pla de comunicació; elaborar el dossier de premsa; idear una campanya de captació de nous socis; proposar una millora de la pàgina web; plantejar una estratègia de comunicació digital a través de les xarxes socials; pensar una campanya de captació de recursos econòmics per comprar material per l’arxiu de la República Sahrauí; i crear un producte de divulgació per donar a conèixer el fons de la Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya de l’Havana.
Tal i com es va pactar al començar el curs, entre el setembre del 2022 i el gener del 2023 els equips es van reunir setmanalment i mica en mica es van anar familiaritzant amb la tasca escollida. El resultat van ser una sèrie de propostes magnífiques fruit del compromís i l’esforç de l’alumnat, que no va escatimar hores per tirar-ho endavant. Els vaig veure patir, encallar-se, dubtar… però mai els vaig veure defallir ni negociar l’esforç. Va ser emocionant ser testimoni de la seva evolució i comprovar com mica en mica anaven guanyant seguretat i confiança fins el moment de presentar uns molt bons treballs. Per mi personalment, el viscut a l’aula durant aquell semestre va ser memorable i dona sentit a la tasca que se suposa que ha de fer un professor i a la missió que té la universitat.
A més, s’haurà aconseguit ajudar a tirar endavant una entitat com AsF, que realitza una labor extraordinària i que desitjo que tant la seva junta com la massa social puguin fer encara millor gràcies a l’aportació entusiasta d’un grup d’alumnes que des d’ara també són part de la història d’Arxivers Sense Fronteres.
